Cafè Express

SETEMBRE 2002 NOTICIES QUE DESVETLLEN CONSCIÈNCIES EDICIÓ ESPECIAL

25 milions de famílies estan a punt d'arruïnar-se. Cada vegada obtenen menys diners per la producció de cafè i actualment estan venent per sota del preu de cost. En la majoria dels països, el cost mitjà de producció és de 65 centaus de dòlar per lliura de cafè i n'obtenen només uns 40 de mitjana. "Va haver-hi una època en què el cafè es venia a 2.040 pesos el quintar (50 quilos), però avui en dia el cafè de qualitat exportable no supera els 8000 o 900 pesos. Amb aquests preus és pràcticament impossible subsistir", afirma Àngel Colombino Chalas, secretari general e FEDECARES, una cooperava de productors de la República Dominicana amb la qual treballa INTERMÓN OXFAM.

El preu pagat als productors disminueix any rere any i suposa actualment el 25% del preu que rebien fa quaranta anys. Podries viure tu amb una quarta part del teu sou? Ells tampoc.

Moltes d'aquestes famílies no guanyen ni el mínim per comprar aliments. Tampoc poden adquirir medicaments quan estan malalts i es veuen obligats a treure els fills de l'escola.

"Quan el preu del cafè era bo, podíem comprar eines per cultivar adobs per a les plantes i sacs nous per guardar el cafè. Ara tot això s’ha acabat i el cultiu de cafè ens està portant a la ruïna. Cultivem patates, mongetes, bananes i soja per tenir alguna cosa per alimentar-nos, però això no ens dóna diners, i si estem malalts, no podem comprar medicaments. Els nens, no sé fins quan podran anar a l'escola", comenten Paskali Bampara i la seva dona, Federesi Birihize, d'Uganda.

Només a Centreamèrica, 150.000 persones han abandonat les seves llars com a conseqüència de la crisi.

Paral.lelament, les quatre grans companyies torrefactores (Kraft, Nestlé, Procter and Gamble i Sara Lee) obtenen guanys fabulosos gràcies a la caiguda dels preus de la matèria primera. Juntament amb la companyia alemanya Tchibo, aquestes cinc empreses compren més del 50% de tot el cafè que es produeix al món. Els seus marges de benefici són enormes: Morgan Stanley estima que Nestlé va obtenir uns beneficis de 260 milions de dòlars el 2001 gràcies a la caiguda del preu del cafè en origen.

OXFAM INTERNACIONAL, INTERMÓN OXFAM a Espanya, llança una campanya a 20 països de tot el món per aconseguir preus dignes per als productors.

OXFAM considera necessària l'aprovació d'un Pla Global de Rescat que ajudi a superar la crisi actual i garanteixi una vida digna per als productors. En concret, el Pla ha de treballar per aconseguir que les empreses torrefactores garanteixin als productors uns preus dignes, i el compromís de comprar almenys el 2% dels subministraments mitjançant canals de Comerç Just.

Però per superar la crisi és necessari regular els nivells d'oferta per situar els preus de la matèria primera en un nivell més alt que l'actual. A més, també cal crear un fons de diversificació que ajudi els productors més pobres a cultivar productes alternatius al cafè per reduir la seva dependència d'un únic producte i disminuir al màxim el risc d'inseguretat alimentària.

Sense aquesta regulació a escala mundial, els petits productors mai podran competir en el mercat en igualtat de condicions i sempre seguiran perdent.

En els darrers deu anys, la producció s'ha incrementat dues vegades més de pressa que el consum. Només el 2001, es van produir 115 milions de sacs de 60 quilos cadascun i només se'n van consumir 105. Aquesta desproporció ha anat generant excedents cada vegada més grans i l'estoc actual és de 40 milions de sacs.

La producció s'ha incrementat un 15% des de 1990 com a resultat de la plantació de nous cafetars, de la innovació tecnològica i de l’arribada de nous països productors al mercat, com ara Vietnam.

La pressió que exerceix el deute extern i els elevats preus de fa uns anys van animar alguns països a incrementar la producció i l'exportació amb la finalitat d'obtenir divises per pagar el deute.

Tanmateix, l'excessiva oferta de cafè ha dut el mercat a la caiguda, brusca dels preus. Per compensar els baixos preus, molts productors incrementen el seu volum de producció, amb la qual cosa la crisi s'agreuja i la qualitat dels productes disminueix.

Des de la desaparició de l'Acord Internacional del Cafè (l'ICA segons les sigles angleses) el 1989, que regulava els volums d'exportació del gra, no hi ha hagut cap, control sobre l'oferta. Els països productors han començat produir sense cap tipus de regulació i han intentat augmentar els ingressos per exportació. Els seus esforços han provocat una sobreproducció de conseqüències nefastes.

A tot això cal afegir el fet que les institucions que podrien tenir un paper important per resoldre el problema, el Banc Mundial i els bancs regionals de desenvolupament es resisteixen a intervenir en el mercat, tant per la confiança en el lliure comerç com fet que els principals països consumidors, que són els que tenen més pes en els organismes multilaterals, no veuen que la solució de la crisi els sigui beneficiosa i de moment no han fet res per canviar la situació.

La reconversió cap a altres sectors no sempre és possible per a la majoria dels productors perquè sovint suposa realitzar inversions que molts d'ells no poden assumir. No tenen recursos per arrencar els arbres i replantar altres cultius, i tampoc hi ha alternatives clares que els garanteixin una major generació d'ingressos que els que reben pel cafè. I és que la crisi del cafè és similar a la que pateixen moltes altres matèries primeres. "Fa tres anys, vaig començar a cultivar blat de moro i rebia 105 dòlars l'any. L'any passat en vaig obtenir 35. Quan el preu del cafè cau, la gent no té diners per comprar blat de moro", comenta Abarya Abadura, un productor de Jimma, Etiòpia.

La majoria dels pagesos amb petites explotacions de cafè combinen la producció de cafè amb collites d'altres productes que utilitzen per a l'autoconsum i que no generen cap tipus d'ingressos. "Només mengem fesols i blat de moro, i enguany encara n'hi ha menys quantitat. Per sort, al col.legi donen alguna cosa per menjar als nostres fills", comenta un productor nicaragüenc.

La crisi del cafè té un impacte inesperat. A Perú, Colòmbia i Bolívia, les condicions per cultivar cafè són similars a les que es necessiten per a la coca. Durant dècades, els països andins han anat abandonant el cultiu de la coca, pressionats per programes de lluita contra la droga. Però amb la situació actual, "molta gent esta canviant definitivament el cafè per la coca, malgrat que tothom veu que això té un cost en termes humans. La droga comporta violència, prostitució, marginació", comenta Guillermo López, de Perú.

La caiguda dels preus internacionals del cafè no s'ha reflectit en el preu que el consumidor final paga en molts països importadors, segons l'informe "Centramèrica: l'impacte de la caiguda dels preus del cafè", elaborat per la Comissió Econòmica de Nacions Unides per Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL), l'abril de 2002. D'aquesta manera, les pèrdues dels productors s'han transformat en majors marges de benefici de les principals empreses multinacionals que dominen el mercat.

Durant l'any 2002 s'estima que la regió de Centramèrica ha perdut el 54% de les feines permanents i el 21% de les temporals respecte l'any anterior. Només a Nicaragua, unes 300.000 persones, moltes d'elles amb feines temporals, s'han quedat també a l'atur com a conseqüència de la crisis. A El Salvador s'han perdut aquest any 86.000 llocs de treball, el 3,6% de la població activa.

"Quan una dona té diners és normal que pensi en invertir-los en qualsevol cosa per millorar la situació de la família abans de comprar-se alguna cosa per a ella mateixa", diu Sonia López, una cafeïcultora nicaragüenca que el 17 de juliol passat va rebre el seu pagament de Comerç Just junt amb unes 40 companyes.

La Sonia pertany al col.lectiu de dones "Las Hermanas", creat fa dos anys i format per 85 dones procedents de diverses cooperatives de la regió i associades a la SOPPEXCCA, la Societat de Petits Productors per a l'Exportació del Cafè. Aquesta organització reuneix diverses cooperatives que produeixen, processen i comercialitzen el seu cafè en el mercat de Comerç Just.

Les dones organitzades van aconseguir vendre un contenidor de cafè (365 quintars) al mercat just mitjançant organitzacions que treballen en Comerç Just, com ara OXFAM, i participant amb quantitats a partir de 2 quintars. Així van aconseguir un preu de 126 dòlars per quintar. Si el grup hagués venut el mateix contenidor al mercat convencional, el preu per quintar hauria estat de 50 dòlars, o molt inferior, i no hauria cobert el cost de la producció ni del processament.

SOPPEXCCA està situada al departament de Jinotega, al nord de Nicaragua, d'on surt aproximadament el 50% del cafè que produeix el país. També és la regió on la crisi d'aquest gra ha aguditzat la pobresa d'una manera més significativa. Tanmateix, processos com el Comerç Just han tingut un paper rellevant per a aquests petits productors, han millorat substancialment els seus ingressos i han enfortit la participació social.

El comerç Just ofereix eines bàsiques perquè el productor pugui conduir el seu propi procés de desenvolupament autoritzant diverses companyies torrefactores a vendre cafè utilitzant els segells de Comerç Just. Aquest segell garanteix als consumidors que el cafè s'ha comprat sota criteris de Comerç Just, definits per la Fairtrade Labelling Organizations (FLO), que és l'organització que agrupa totes les organitzacions que atorguen un segell de Comerç Just i que certifica els productors i els comerciants.

El col.lectiu de dones "Las Hermanas", gràcies a l'estímul econòmic que ha rebut, ja està organitzant la seva participació per al període següent, sense oblidar la seva formació personal a SOPPEXCCA i la millora del nivell de vida de la seva família.

Sebastián Charchalac Santay.

Mentre milions de persones veuen com la seva collita de cafè val cada any menys diners i ja no els dóna per viure, les empreses transnacionals obtenen marges de benefici cada cop més alts, especialment les quatre grans torrefactores a escala mundial: Kraft, Procter and Gamble, Nestlé y Sara Lee. Per a la majoria d'aquestes empreses, la crisi dels preus del cafè ha suposat, més que un obstacle, un estímul financer. Només del cafè instantani, Nestlé n'obté aproximadament un 26% de marge de benefici mitjà. Cada segon es beuen 3.300 tasses d'aquest producte. Fins i tot en un mercat tan competitiu com el dels Estats Units es calcula que Sara Lee obté aproximadament un 16% de benefici mitjà amb les vendes de beguda, majoritàriament cafè.

A Espanya, un de cada dos consumidors de cafè compra una d'aquestes tres marques: Marcilla, Saimaza o Bonka. La marca més apreciada pels consumidors és Marcilla, que és el líder indiscutible tant en cafè torrat molt com en gra. Saimaza i Bonka són els seus perseguidors més immediats. Les empreses propietàries d'aquestes tres marques (Sara Lee, Kraft i Nestle) controlen més del 60% de les vendes del mercat espanyol de la llar. En el sector del cafè soluble, una única marca, Nestlé (Nescafé), controla més del 70% d'aquest mercat.

Els índexs d'implantació del Comerç Just a Espanya encara són lluny dels nivells de molts països europeus, en els quals més del 90% dels establiments convencionals de venda d'alimentació ofereixen productes de Comerç Just. Aquesta diferència es deu a dues raons. En alguns països d'Europa el cafè de Comerç Just es comercialitza des de fa més de 20 anys i és, per tant, un producte tradicional de la cistella de la compra. I a més, hi ha un segell de Comerç Just (FLO) que ofereix la garantia d'un organisme certificador independent. A Espanya; les organitzacions de Comerç Just treballen actualment per aconseguir un segell similar.

Espanya va importar el 1999 més de 222.000 tones de cafè, de les quals menys de 80 eren de Comerç Just. No obstant això, en els darrers dos anys hi ha hagut un important increment d'aquest producte provocat sobretot per la seva introducció en algunes grans superfícies amb implantació estatal. En bona part, això ha sigut possible gràcies a un minuciós treball de sensibilització realitzat des de fa més de 10 anys per les més de 70 botigues espanyoles de Comerç Just.

LIBÉRATION, 7 de juny de 2002

Si creus que la situació en què viuen milions de productors al món és injusta, pots contribuir a canviar-la. La campanya del cafè forma part d'una campanya més àmplia, Comerç amb Justícia, que des d'abril de 2002 porta a terme OXFAM INTERNACIONAL.

L'objectiu d'aquesta campanya és aconseguir canvis en les regles del comerç que permetin a les poblacions més pobres beneficiar-se també de les possibilitats que el comerç ofereix. Per aconseguir-ho, necessitem persones com tu.

El cafè és un clar exemple de les injustícies que es produeixen en el comerç internacional. No creus que ha arribat l'hora de repartir millor els beneficis?

Envia postals a les principals empreses multinacionals demanant preus dignes per als petits productors. Envia-les des de la web o truca'ns per demanar-nos exemplars. Com a consumidor això també t'afecta.

Tota la informació recollida en aquest diari, està extreta de l'Informe sobre el Cafè elaborat per Oxfam Internacional l'agost de 2002.

A partir de setembre i fins juliol de 2003, 40 ciutats espanyoles rebran la visita d'un camió amb l'exposició itinerant Comerç amb Justícia. Informa't de les dates que l'exposició visitarà la teva ciutat i acosta't a conèixer la campanya. T'hi esperem!