El comerç mundial pot ser un instrument poderós per a reduir la pobresa. Moltes persones millorarien la seva situació si poguessin vendre els seus productes als països rics a uns preus dignes. Què les frena, doncs?

Les regles injustes del comerç internacional.

Cada vegada que compres un producte a un país empobrit prens part en una estala milionària. Tal com funciona avui, el sistema roba a la gent que ja és pobre. Junts podem canviar-ho.

Els països rics estableixen les regles a costa dels països empobrits, a la vegada que practiquen una doble moral: obliguen els països pobres a complir unes regles que ells infringeixen. El comerç pot ajudar les persones a escapar de la pobresa. Actualment, no obstant això, les empobreix. Es hora de canviar les regles, de fer que el comerç funcioni també per a les persones més pobres. Persones com aquestes:

(HÉCTOR CHÁVEZ, CAMPEROL, CHIAPAS. EL GOVERN NORO-AMERICÀ DÓNA SUBVENCIONS ALS AGRICULTORS PEROUÈ CONREÏN BLAT DE MORO QUE DESPRÉS S'EXPORTA A MÈXIC, AMENAÇANT D'AQUESTA MANERA GREUMENT LA SEGURETAT ALIMENTÀRIA DELS PETIT5 AGRICULTORS MEXICANS).

(TATU MUSEYNI, CAFETICULTORA, REGIÓ DE KILIMANJARO, TANZÀNIA. EN 1998 REBIA PER CADA OUILO DE CAFÈ DOS DÒLARS. AL CAP DE DOS ANYS, AMB LA CAIGUDA DE PREUS, REP MENYS DE 60 CÈNTIMS PER QUILO).

És per a les persones com Héctor i Tatu, i milions més de camperols i de treballadores de fàbrica, que INTERMON OXFAM es preocupa per aquests temes i pels quals fem una campanya per canviar les regles del comerç. Queda encara molt camí per recórrer. Però si aconseguim canviar les regles fer que el comerç també funcioni per als més pobres ajudarem milions de persones a sortir de la pobresa. Comerç amb Justícia és una campanya mundial sobre un tema que afecta homes i dones de tot el planeta.

El mes de febrer de 2001 es va llançar la campanya Patents, a quin preu? per cridar l'atenció sobre una crisi mundial imminent. Moltes morts prematures i nombrosos Casos d'incapacitat associats amb malalties infeccioses es podrien evitar si les persones pobres tinguessin accés als medicaments. Les regles internacionals sobre patents, afavorides per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), situen el preu de les medecines fora de l'abast dels pobres. Les patents permeten a les multinacionals farmacèutiques fixar preus molt alts i impedeixen la venda de medicaments de baix cost, anomenats "genèrics".

Al Cap només de dos mesos del llançament de la campanya, i després d'una allau de protestes a escala internacional, les companyies farmacèutiques van retirar la querella interposada contra el Govern sud-africà per a la importació de genèrics. Una gran victòria.

Més tard, el novembre de 2001, 32.000 persones de 163 països van firmar una petició en què es reclamava a l'OMC un canvi en el seu sistema de patents. L'acord final reafirma que la salut pública és més important que les patents. Va ser un important pas endavant per aconseguir que els medicaments siguin assequibles per als països desfavorits.

La campanya Patents, a quin preu? demostra que empreses i polítics escolten quan una multitud suficient de persones mostra la seva preocupació. Totes les persones que van dedicar una petita part del seu temps a firmar aquestes accions van contribuir a la victòria. Sense la seva ajuda hauria estat molt més difícil aconseguir un acord que permeti un millor accés a medicaments assequibles.

El comerç internacional roba als països pobres per donar-ho als països rics i a les multinacionals. Els governs dels països rics dominen l'Organització Mundial del Comerç (OMC), que fixa les normes sota les quals els països pobres sempre hi perden. No has de formar part necessàriament d'aquest joc.

Fes sentir la teva veu

Si aconseguim fer més soroll que mai abans en la història, amb veus de totes les parts del món, podrem provocar canvis en les regles del comerç. Però només funcionarà si sumem esforços. Comença ara unint-te al moviment global per un Comerç amb Justícia. Visita el web (www.comercioconjusticia.com), escull el teu missatge i uneix-te a la multitud.

Si l’Àfrica, Amèrica Llatina ¡ el Sud-est asiàtic incrementessin la seva quota d'exportacions mundials d'un 1% tan sols, 128 milions de persones podrien sortir de la pobresa. Només a Àfrica, aquest augment en la quota de mercat mundial generaria 70 mil milions de dòlars, cinc vegades el que el continent rep en forma d'ajudes.

Injustes regles de comerç, dissenyades per les grans multinacionals farmacèutiques, situen els preus de les medecines fora de l'abast de les persones més pobres. Catorze milions de persones moren cada any de malalties que tenen tractament. Si poguessin pagar els medicaments, molts viurien.

El fi de la pressió que l'Organització Mundial del Comerç, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial exerceixen sobre els països empobrits per tal que obrin els seus mercats. La liberalització de les importacions al Perú, que va eliminar controls de fronteres, va permetre que els productes làctics de la Unió Europea, Nova Zelanda i Austràlia inundessin els mercats peruans, deixant sense feina a milers de camperols de les regions de la muntanya. I estem parlant d'un únic producte en un únic país.

La prohibició de les subvencions a les exportacions agràries dels països rics, que enfonsen encara més en la pobresa centenars de milions de famílies camperoles als països desfavorits. Els països rics destinen 1.000 milions de dòlars cada dia a subvencionar exportacions agràries que envaeixen els mercats dels països empobrits deixant sense feina a la població.

La millora de les condicions laborals, especialment de les dones. Una tercera part de les persones que treballen en empreses manufactureres en els països desfavorits són dones. Aquestes guanyen un 25% menys que els homes. Una dona que treballa 12 hores al dia a El Salvador guanya menys de 5 $ al dia, menys d'un terç que els costos de vida estimats d'una família de quatre persones.

Àfrica ha perdut l'equivalent a 50 cèntims per cada euro que rep en ajuda per culpa de la caiguda dels preus de les primeres matèries. Més de mil milions de persones depenen de la producció de primeres matèries perla seva subsistència.