|
Escoles Minguella Badalona,27 de febrer de 2006
”L’únic límit que tenen els nostres somnis és el que
nosaltres posem al nostre propi desig que es facin realitat” (Amb aquest pensament, Marc
Levy, vol reflectir la importància individual i col·lectiva
que poden tenir les nostres accions a l’hora de fer, d’aconseguir una
societat més digna, més justa, més comprensiva, més igualitària i a
l’hora més feliç). Benvolguts pares i mares: No
hi ha res a fer?
A les escales mecàniques de moltes estacions de metro és fàcil
veure anuncis amb la recomanació següent: “pugi per la dreta i deixi
passar per l’esquerra”. La realitat s’oposa a aquesta sensata advertència.
Sovint la gent s’empantanega a tots dos costats de l’escala, conversa
amb el seu acompanyant com si només pugessin ells dos, i si algun viatger
té pressa, no li queda més remei que fastiguejar-se o demanar pas per
favor.
És un exemple mínim. Aquestes conductes no acostumen a provenir
d’una mala voluntat, sinó d’una simple inadvertència. No estem acostumats
a preguntar-nos: aquesta conducta meva, què pot significar per als altres?.
No hem estat educats en aquesta direcció, sinó en l’individualisme més
atroç. Ens hauríem de distingir per una mentalitat fraterna i comunitària.
Però aquesta mentalitat no ens és donada per la naturalesa. Igual que
el desenvolupament físic, requereix exercici i entrenament. Per si això
fos poc, la mentalitat eficacista actual desacredita
aquestes consideracions socials al·legant que són d’una eficàcia mínima:
argumentar que si només ho faig jo no servirà de res, és desconèixer
que perquè arribin a fer-ho molts, han de començar alguns pioners.
El bon exemple també és eficaç perquè tot i que no acumuli riquesa,
genera confiança. I per això, seria bo habituar-se a conviure amb aquesta
pregunta: quines repercussions poden tenir en els altres aquesta conducta
particular meva?. Pensar calladament en els altres en el moment d’actuar,
conté més amor i més dignitat que mil paraules melodioses. Ens permetem d’adreçar-vos aquestes línies,
en la confiança que cap aspecte de la formació dels vostres fills i
filles us és aliè, i principalment, aquells referits a la seva formació
moral i ètica. Atès que aquest any treballarem dins la setmana
de la solidaritat el tema de “Educació
Ara”. Volem cridar la vostra atenció sobre la importància que té
la col·laboració entre la família i l’escola a l’hora d’enfocar la tasca
educativa, i, molt especialment, en el desenvolupament d’actituds i
valors fonamentals per a una convivència justa i solidària. Volem afavorir actituds de respecte i tolerància i fer valorar la riquesa que existeix en la diversitat i l’intercanvi cultural, així com en tenir cura del nostre entorn. Així
doncs, hem preparat una sèrie d’activitats per als alumnes, perquè al
llarg de tota aquesta setmana, i si fos possible sempre, poguéssim reflexionar
sobre aquests temes. També passarem cada dia per les classes la “guardiola
de Esperem el vostre suport i la vostra col·laboració en aquesta tasca, ja que junts, serà molt més fàcil construir un món de dones i homes més justos, dignes i feliços.
Ben cordialment,
Coordinació
de |